TRAVESÍA

ALCOI - MONTCABRER - AGRES

(Alacant)

10 de enero 2009
Después de unos días en los que, por el frío que hacía, parecía que iba a nevar por nuestras montañas, decidí preparar para el sábado una pequeña travesía, esperando encontrarme la Serra de Mariola cubierta de nieve. 
Y allí estaba una vez más, en el andén de mi estación, esperando el ya mítico tren automotor...
... que me llevará hasta Alcoi.
Y allí estaba una vez más, solo, con mi mochila...
... mirando por la ventanilla el paisaje que voy a recorrer a pie.
Pero antes, despidámonos del centenario ferrocarril.
Com vos deia, fa un fred que pela...
... així que anem a buscar el solet del barranc del Cinc, que és molt fàcil de trobar des de l´estació d´Alcoi...
... només cal anar cap a ell perque es veu en tot moment...
... i, de pas, ens trobarem amb una fonteta...
... on pegar un mosset...

... abans de començar a caminar...
... pel barranc del Cinc.
Com vejeu, aquesta "historieta" és en valencià...
... i espere que em perdoneu tots el que no l´enteniu, però com aquesta ruta és més per a la gent de casa...
... i el rotllo d'aquest reportatge és més explicatiu que altra cosa, doncs m'ha eixit en valencià.
Bé, ací s'acaba el barranc del Cinc...
... ara cal continuar per aquesta pista cap amunt... 
... fins a arribar a aquestes cases...
... on agafarem la pista de la dreta...
... que travessa diverses tanques i zones de xalets on es poden llegir cartells de "prohibit el pas, camí privat".
Però, passant dels cartells, fins a trobar una senda a mà esquerra...
... que per un xicotet bosc...
... ens du a un coll on trencarem a l'esquerra...
... cap amunt...
... seguint les marques del GR-7...
... per un sender en tot moment...
... clar y ben definit ...
... que ens portarà irremediablemente cap al Montcabrer (1390m).
Possiblement, junt al Penyagolosa (1813m), la muntanya més visitada i volguda pels muntanyers valencians...
... que avui havíem vingut fins ací per vore la neu...
... i ens hem trobat amb aquest Betlemet al cim...
... i també, com no, les vistes del Benicadell.
Però tornem a la ruta, que baixa per on hem pujat abans, fins al gran coll de l'esquerra...
... on agafarem la senda que ens portarà per baix de les parets del Montcabrer (1390m)...
... per la part més alta del Parc Natural de la Serra de Mariola...
... cap a Agres.
Senda que es converteix en un camí i, després d'una pujada...
...ens permet veure des de lluny la Cava Gran, si no volem baixar a veure-la de prop, clar ...
...perque com avui tenim pressa...
... en agafar el senderet...
... que ix de la part dreta del refu...
i baixa amb les vistes de la comarca de la Vall d'Albaida...
... per un xicotet bosc, fins arribar...
...al Santuari de la Mare de Déu del Castell...
... d'Agres...
... el pintoresc poble del Comtat, on acaba aquesta travesia.
Aunque, a decir verdad, la travesía termina un poco más abajo...
... en el viejo apeadero de Agres...
... donde tengo tiempo de pensar...
... esperando al tren...
... que me devuelve a la realidad, como si estas pequeñas historias sólo fueran sueños robados al tiempo, donde por unas horas, días, o a veces incluso semanas, hemos sido lo que queremos ser, maquinistas y no pasajeros de nuestro destino.