BARRANC DE BERCOLÓN

Riu Túria

Tuéjar

Els Serrans

Comunitat Valenciana

26 de octubre 2008

Al yesaire que esta a punt de quedarse sense faena per la crisis de la construccio. Al boix que somia en donar la volta al món i ensenyarvoseu en els seus reportatges. Al Mascarell que l'única cosa que vol és anar a la seua bola i escriure el seu camí.

Ressenyes y topo tretes de la web barranquismo.net
Al que agafa la CV-35...
... i després de passar Tuéjar...
... en el punt kilométrico 78´5 trenca a l'esquerra pel camí de Zagra...
... i ja no el deixa (com podeu veure en el mapa de dalt)...
... fins a arribar al pont sobre el riu Túria...
... on aparquem el cotxe...
... i ens posarem en marxa.
Bé, la primera part d'aquesta història ja esta acabada, ara cal continuar caminat per on veníem...
... creuar aquesta porta metàl·lica...
... i ja no deixar la pista principal...

... des de la que podem veure...
... l'última part del barranc de Bercolón.
Un barranc fàcil de fer...
... i de trobar, amb les ressenyes que duem.
Després d'eixir-nos de la pista principal en una corba a l'esquerra amb una cadena a la dreta, vam baixar per aquest camí on la cadena tanca el pas als vehicles...
... i uns 500 metres més a baix deixem el camí a l'esquerra, abans de una corba a la dreta, i pugem camp a través...
... per a passar a l'altre vessant de la lloma, on el tallafocs de davant ens indica la direcció a seguir per a baixar al pla...
... on girarem a la dreta per a cercar la capçalera del barranc.
Però abans anem a agafar una mica per al sopar...
... aquest Josevi se les sap totes, igual pesca un polp que agafa pebrazos “Lactarius deliciosus”.
Menuda parella, si ens deixen sols, fam no passarem.
Au, anem al tema...
... per a començar cal caminar un poc per la llera del barranc i de seguida arribem al primer obstacle...
... un salt d'uns 4 metres amb aigua que es pot destrepar per la dreta com ha fet Josevi para comprovar...
... que es pot votar.
Després bé un altre xicotet destrepe que també es fa per la dreta...
... i el primer obstacle important, un rápel d'uns 12 metres que en teoria hauria de tenir un passamans d'accés a la instal·lació del rápel que baixaria pel centre de la cascada, però el passamans a desaparegut i l'accés al rápel és perillós...
 ... així que optem per altra instal·lació que hi ha a la dreta, més rudimentària però segura.
Es tracta del clàssic cordino de 11mm lligat al arbre, i un maillon per a passar la corda.
L'únic problema d'aquesta instal·lació és el fregament de la corda en l'aresta de dalt.
Després del rápel, cal nadar un poc per una bassa...
... i seguir caminant...
... fins al següent rápel...
... de 20 metres...
... que com veeu també té la instal·lació en un arbre.
Bon moment per a traure-li partit a la càmera aquàtica...
... encara que tire de menys un objectiu més gran...
...però no es pot tindre tot.
Ara venen tres rápels seguits.
El primer de 15 metres...
... amb parabolts i anelles...
... dóna accés a la zona més encanonada de tot el barranc.
El segon també amb una bona instal·lació de dues parabolts, cordino i maillon...
... té uns 6 metres...
 ... i recepciona en una marmita...
... que aboca la seua aigua pel rápel més llarg de tot el barranc.
28 metres...
... per a gaudir...
... fer les meues clàssiques fotografies...
... i ensenyar-vos...
... el que es veu des d'ací.
Per que el que es sent, us ho heu d'imaginar.  
Encara que us puc dir que fer barrancs és bàsicament divertit, encara que també cal estar al "loro" en cada maniobra.
Bé, ara ve un tram d'aproximadament un quilòmetre...
... en el que tindrem que caminar...
... i travessar alguna bassa...
... fins a eixir a la pista per on vam passar aquest matí durant l'aproximació.
Desde la pista seguirem el curs de l´aigua entre la vegetació...
... fins arribar a un xicotet tobogan...
... on el barranc torna a posar-se divertit...
... amb un rápel de 5 metres...
... amb molta aigua...
... que enllaça...
... amb un altre rápel de 17 metres...
... que recepciona en un lloc de gran bellesa...
... com deien les ressenyes.
Un rápel molt bonic...
... que ens recorda als barrancs de Guara...
... i sempre que pense en Guara, he de donar-li les gràcies al meu amic Rober per haver-me clavat en aquest rotllo.
I en fi, que açò s'acaba amb un últim rápel de 8 metres...
... que amb una maniobra un poc rara...
...acabe votant.
I ja aquesta. Per a tornar al cotxe nomes cal caminar uns 5 minuts per una senda...
... i altres 5 minuts per la pista de l'aproximació d'aquest matí.
Bo, no esta mal per a un diumenge
L'únic roin és que demà és dilluns, i niaura que anar a treballar.